Memorial Conxita Calonge Benet
13 d’octubre de 1943 – † 28 desembre de 2020
Concepció Calonge Benet o Conxita, com li agradava que li diguessin, va néixer a Vic i era filla del carrer de Gurb on els seus pares, Consuelo Benet i Olegari Calonge, van anar a viure. Primer van viure uns anys al tram pròxim on hi ha avui dia la rotonda del mil·lenari, després, Consuelo; dona amb una gran empenta, va comprar tot l’edifici que és avui dia el número 32 (zona que creua amb elcarrer Arquebisbe Alemany). Als baixos d’aquest edifici hi va ubicar una petita botiga on criava i venia conills. El seu pare, l’Olegari, tenia un local enderrocat avui dia i que estava ubicat just davant de l’entrada que va a la Biblioteca i Museu de l’art de la pell. Aquella petita plaça que hi ha avui dia, era un edifici amb un local on Olegari arreglava sabates.
Conxita, i la seva germana Montse que era uns set anys major, van viure fins que es van casar en aquesta casa que, en el seu moment, era molt luxosa. Es diu que va pertànyer a un noble vingut a menys que es va haver de vendre la casa.
Quan Conxita va acabar els seus estudis bàsics, va anar a estudiar infermeria a Barcelona on va obtenir el títol d’infermera (avui dia equival a auxiliar d’infermeria). Va treballar alguns anys la Clínica Corachan, especialitzada en aquell moment en pediatria. També guanyava alguns diners extres fent de model de perruqueria per Cebado.
Quan es va casar amb Joan Josep Gil García, els primers anys van anar a viure al primer pis del bloc on vivia amb el seu marit Montse Calonge, la seva germana. Durant aquells anys van poder estalviar per comprar uns 5 anys més tard, un pis que llavors era anomenat Carretera Barcelona (Passeig de la Generalitat). Mentre estalviaven, va néixer la seva filla Meritxell.
Quan es van traslladar al nou pis van anar passant els anys. A les vacançes anàven en un apartament de lloguer a Mas Pinell (Torroella de Montgrí). Allà hi ha el Camping Delfin Verde on es van acabar animant per començar a fer càmping. Va començar així una de les més grans aficions de la Conxita i que va mantenir fins que la seva salut li va permetre.
Conxita no va tornar a treballar per compte alié, va treballar a casa seva amb una obsessiva atenció per la neteja i l’ordre.
No tot van ser bons moments: Joan, després de molts anys a l’empresa Girbau, va demanar una millora. Aquella època va ser molt estranya perquè malgrat que el marit de la Conxita se’l mereixia per antiguitat i coneixement de l’empresa, la falta de carisma, va fer que no l’aconseguís i li oferissin a un altre empleat segurament amb una major capacitat per “regalar orelles”. Van ser uns mesos complicats fins que van reconèixer que Joan es mereixia una millora laboral i el van destinar a Sevilla al voltant de l’any 92 a muntar una nova fàbrica.
Va ser una època que la Conxita va demostrar ser una excel·lent administradora de casa seva. Va ser l’època també en es vèia amb el seu amant. Tots ho sabíem i a ells ens agradava pensar que ho portaven en secret però la realitat era que no ens importava massa.
Continuarà…