Amor i matrimoni

Per Consuelo Benet el més important per les seves filles era casar-les amb un home que no les fes treballar tant con ella ho va fer cansant-se amb Oleguer. Per això es va esforçar per trobar un bon partir per cadascuna d’elles.

Amb Montserrat el pretendent va ser un jove hereu de Sant Hipòlit de Voltregà que venia de família exitosa (Can Peyo) i que començava a muntar un negoci de ramaderia molt fructífer: Ramón Panicot. La Montserrat era guapa, moderna i atrevida a ell li va cridar l’atenció, va parlar amb la família i ella, després de unes poques converses, s’hi va casar. L’amor, per molta gent d’aquella època, venia després del matrimoni i per la Montse va ser així.

A la Conxita també la van intentar casar, però, tot i que sempre ha estat un petit secret familiar que només se n’ha parlat amb frases curtes i en veu baixa, no va acabar de sortir bé: Sembla que ell, es va fer enrere després de mesos de festejar. Ell estava jugant a dues bandes i la Conxita va ser l’opció a descartar. Sempre se’m va dir que el trencament va ser quan ella ja estava a la residència de monges de Barcelona mentre estudiava infermeria. Les amigues, fartes de veure-la trista, una nit la van mig obligar a sortir. Van anar a un local amb música en directa i allà va conèixer un jove, uns pocs anys menor, que es deia Joan. Ell li va explicar que era del poble nou i que li agradava tocar la bateria. Des d’aquella trobada no van deixar de veure’s.

Conxita es va casar per amor amb un noi que vivia de lloguer al Poble Nou de Barcelona. Segurament no era el que tenia pensat la Consuelo, però Joan era de família modesta però un bon noi i encara que no fos el jove hereu que Consuelo hagués volgut per la seva filla, el va acceptar.